Welcome to marcserra.netCheck Work, / Statement or / Contact.

"Work" comença aquí.

1. Homeme

Una de les premisses de sortida d’aquesta nova web era que, d’alguna forma, a part de ser òbviament contenidor, pogués esdevenir en si mateixa una peça.
Aplicar a la home el codi comunicatiu dels memes d’internet fou la solució proposada pels dissenyadors gràfics Bendita Gloria a un projecte, amb els memes com a temàtica central, que romania a l’espera de trobar una formalització amb la que em sentís còmode. Homeme és per tant una entrada a la web i una resolució a un projecte que estava als llimbs. La web no és una peça per si sola, però sí que ho és almenys la seva home.
A partir d’una selecció de memes que em recorden a obres d’art amb les quals sento empatia, una certa proximitat… intervinc les obres (reconeixibles per a un públic especialitzat) amb el text-meme provinent de la referència original.
En aquest fragor, la naturalesa omnívora de la nostra societat ja no discrimina (això no significa que no distingeixi) inputs culturals reservats a públics no majoritaris, dels destinats a les masses. Aquesta mescla és retratada, de forma aglutinadora, en aquesta sèrie de fotografies d’obres d’art (algunes són pròpiament fotografia), que reivindiquen el megamix, el cover i la barreja de la curiositat i l’entreteniment amb la possibilitat de l’acte reflexiu.

Foto de la peça House Attack, instal·lació d’Erwin Wurm. 2006. Museum Moderner Kunst (MuMoK), Vienna.

Foto: Ascot (Sunglasses and Top Hat) GB. ENGLAND. Think of England. Martin Parr.

Foto de l’escultura-instal·lació Rubber Duck. Floretijn Hofman.

2. Dance Statement

(Sinopsi)

Dance Statement és una peça sonora metaartística que inscriu la meva declaració d’artista a una base instrumental electrònica d’un hit musical dance de temporada.
 Substituint els vocals del tema musical per la locució en anglès del meu statement, realitzada amb un programa TTS (Text To Speech), converteixo la meva declaració d’artista en una declaració d’artista dance “per a tots els públics”.

Post-producció: Blai Barba i Marc Serra.

4. Searching for a cultural experience

(Sinopsi)

¿Una obra de arte puede ayudarnos, en cierto modo, a ir configurando el camino para encontrar quiénes somos, a nivel existencial y cultural?

¿El arte referencial, que parte de un tributo, del homenaje, del apropiacionismo, es el modelo imperante de práctica artística actual?

¿La cultura puede curar alguno de los males de la sociedad?

¿Si una pieza nos entretiene y es efectista, se devalúa su entidad?

A partir de estas cuatro preguntas sin respuesta y de grandes dimensiones, propongo esta sencilla instalación que tú mismo generas y que se inspira en el mundo paracientífico de la medicina alternativa, a través de la cromoterapia, fijando la atención en el acto de buscar.

Instalación: niebla artificial, linternas y texto de sala.

(mostrado en los Talleres Abiertos de Poblenou.
Barcelona. Hangar.org)

5. Bigger and Unique

(Sinopsi)

Bigger and Unique és una obra meta-fotogràfica i post-fotogràfica, un cover d’una fotografia “original” d’IKEA i de les seves propietats representatives de la realitat.
La fotografia de la fotografia incideix visualment en conceptes que, a manera d’assaig, s’exposen literalment en el text que acompanya l’obra. Habilitats i handicaps del mitjà fotogràfic com la dificultat d’una suposada objectivitat fotogràfica, la tensió entre la imatge i el fora de camp, la impossibilitat de “construir” mitjançant l’enquadrament o la bidimensionalitat de la fotografia són idees, entre altres, que conviuen al text juntament amb reflexions i constatacions sobre la cultura visual a l’era de la imatge, els productes de consum cultural i la falsa elecció que propicia la modernitat líquida en la qual vivim.

Còpia fotogràfica 360x500cm.

Foto dins la foto de Bill Philip.

P2P. Pràctiques contemporànies a la fotografia espanyola.
Teatro Fernán Gómez. Centro Cultural de la Villa.
PhotoEspaña.

Vídeo-record mentre escrivia el text.

Doraemon. El retallador de paisatges

6. Studio Stadium

(Sinopsi)

Studio Stadium és una peça fotogràfica immersiva de gran format. L’espectador és convidat a discórrer per una imatge que ens transmet missatges combinats de referents que detectem com a propis de la comunicació audiovisual (a través de la imatge d’un plató de producció artística audiovisual), així com de l’univers del futbol, indeslligable de tot un sistema de la imatge sustentador del seu èxit, garantitzador de la continuïtat del joc.
El caràcter hologràfic d’aquesta fotografia emmarca la naturalesa de la sensibilitat contemporània regida per l’espectacle. I el futbol és pur show.
A través d’un control de la informació visual transmesa i de la psicologia del color (com si d’un paisatge natural es tractés), Studio Stadium busca conquistar a l’espectador i sumir-lo en un estat de consciència plàcida, relaxada, que juntament amb la lectura del text de sala, sigui propici per connectar amb el significat que té per a cadascun “el fet cultural”.
La fotografia del buit, d’una realitat que al plató ens sembla per construir, suggereix emplenar l’espai amb les nostres elucubracions sobre els propis límits que defineixen la “cultura”, així com invocar una posició crítica respecte el paper de l’art contemporani a la societat.
Aprofitant la transversalitat del futbol, s’indica subliminalment un tema que, a priori, li és aliè, com és l’estatus social de l’art contemporani avui dia. “L’art del futbol” es torna per tant en aquest projecte “l’art i el futbol”.

Fotografia 2,4×3,6m.

7. Football Club

(Sinopsi)

La instal·lació sonora i lumínica Football Club és la deriva de la peça fotogràfica anterior. En un format completament immersiu, el músic i artista Alberto Bernal crea per a aquesta obra una composició electrònica generada amb sons gravats a l’entorn d’un partit de futbol. Amb paraules del creador de la peça:

La pista d’àudio està construïda a través d’una tècnica utilitzada habitualment en altres treballs meus, que consisteix en una relectura d’un material original mitjançant una doble saturació: la seva massiva superposició en múltiples capes de si mateix, d’una banda, i la contínua repetició de microfragments a través d’una finestra de loop que va fent un lent escombratge a través de la seva durada total. D’aquesta manera, s’aconsegueix crear un teixit sonor que oscil·la entre la semanticitat del material original (en aquest cas, un enregistrament de camp d’una celebració esportiva) i la nova obra que emergeix a partir de la saturació.

Football Club presenta, en una mescla, dos tòtems de l’entreteniment col·lectiu, el futbol de nou i la “cultura de club”, en el que esdevindrà un “club de futbol de ball”.
Emès per un sistema quadrafònic, el so (que de vegades arriba a ser “blanc”) es sincronitza mitjançant un software per a l’interactivitat amb els focus, també de llum blanca, generant un efecte d’oscil·lació de la llum.
Des del prisma lúdic i de l’hedonisme, Football Club convida al públic a entrar en l’estat/estadi adequat per un auto-qüestionament del valor cultural i, ajustant-nos a una de les accepcions de la definició de “cultura”, ampliar el “conjunt de coneixements que permet a algú desenvolupar el seu judici crític”.

Track quadrafònic de Football Club en 2 canals (stereo mix)
(per una millor escolta utilitzar auriculars)

La pista, d’ 11’44″, es va repetir en loop fins a 90′
(amb una mica de temps de descompte).

Alberto Bernal

http://www.albertobernal.net

.

Concept and set up: Marc Serra http://www.marcserra.net
Music: Alberto Bernal http://www.albertobernal.net
Interactive sound-light and quadraphonic set up: Jan Mech http://janmech.net

Vídeo documental de la instal·lació a l’Estruch. Fàbrica de Creació de les Arts en Viu.  Sabadell, 20-11-2014.

Interactivitat so-llum i set up de la quadrafonia: Jan Mech. janmech.net

 

8. Mimes and Memes

(Sinopsi)

Mimes and Memes és un projecte sobre la cultura entesa com a càpsules d’informació transmesa a través de replicadors culturals, de “memes”, vaja.
El projecte proposa la hipòtesi d’un possible èxit de l’acte reflexiu mitjançant la imatge que incorpora un missatge textual i la seva viralització. Mimes and Memes s’interessa pel fenomen d’evolució cultural d’una societat governada per imatges. De la mateixa forma que un mim replica emocions de forma gestual, un meme d’internet fa el propi a través d’imatge i text.
A Mimes and Memes els copys fan referència precisament a la cultura de la imatge, als sobreentesos, creences i grau de coneixement referent al mecanisme de representació visual i a una possible relació del missatge fotogràfic amb el textual.

9. The Stunning Gallery

(Sinopsi)

The Stunning Gallery és un projecte d’instal·lació a partir de la modificació (tuning) de determinats elements del disseny interior d’una galeria d’art. El contingut esdevé la “marca” de l’artista en el contenidor mateix, en comptes de la petjada dins d’ell.
Prenent el postulat de Nicolas Bourriaud, la galeria es presenta en aquesta obra com un espai obert al diàleg just sobre la premissa hipotètica que proposa l’autor: l’art com a salvació relacional.
A partir d’una intervenció “mínima” de l’espai, s’estén una invitació al diàleg reflexiu sobre “la cultura de l’estètic” i la significació personal de l’esperit crític que ens diferencia com a éssers individuals.
De la mateixa forma que un propietari d’un automòbil el “tuneja” per personalitzar-lo i així diferenciar la seva experiència de consum de la del veí, The Stunning Gallery utilitza un fenomen de la cultura popular, una tradició urbana, per activar un diàleg amb el públic sobre els productes culturals i el seu consum.

Renders de mostra.
Vidres de la galeria tintats.

Porta d’apertura vertical.

Focus pintats amb pintura daurada metalitzada i làmpades de xenon.

Repisa finestra-aleró.

Neó de llum ultraviolada al sòcol.

Barana iridiscent.

Prototip al meu taller. Hangar.org

10. Això ho pot fer qualsevol

(Sinopsi)

Això ho pot fer qualsevol és una peça resum sobre la percepció hipotètica d’un públic general envers la idea d’una obra d’art conceptual.

L’art povera 3.0 es revela davant nosaltres amb el manifest do it yourself. La democratització del disseny ens porta a l’acuto-fabricació (o assemblatge) dels ítems del “disseny accessible”. La cultura de l’esforç, paradoxalment al que es podria pressuposar des de l’afirmació “això ho pot fer qualsevol”, significa en aquesta peça la subjetivizació del valor d’una obra al mercat de l’art.

Això ho pot fer qualsevol té un preu original de 16,98€ i es posa a la venda (amb el ben entès que, tal com anuncia el títol de l’obra, es pot obtenir per un mateix) a subhasta a un preu que vindrà determinat per la licitació dels potencials compradors. D’aquesta forma inicio una deriva més de producte cultural, el que ve condicionat al 50% per les dinàmiques del capitalisme i en l’altra meitat proporcional pel nostre treball i creativitat individual.
selecciona tot el text
Al comprador se li enviarà, juntament amb la peça, un certificat d’autoria de l’obra.

 

Vista de la peça instal·lada al meu taller (Hangar.org)

Cartela

11. I’m making Bart

(Sinopsi)

Im making Bart m’apropio d’un bocí d’àudio de la peça de vídeo Im making art de John Baldessari, obra on, mitjançant el seu vídeo conceptual, l’artista qüestionava aquells qui qüestionaven l’art conceptual i, de passada, es preguntava (afirmant) amb un clar cinisme el propi fet artístic, tot rient-se d’ell mateix.
El meu vídeo parteix de la hipòtesi al respecte de l’existència d’una massa crítica envers el videoart, la qual dubta de la validesa d’aquest com a mecanisme contemporani d’expressió artística. Com a subjecte de l’obra prenc els ninots que ens ofereixen els venedors ambulants, imatges de la iconografia popular urbana. La recreació de la impostura de nou (els ninots mai han ballat al ritme de la música, és una trampa, una il·lusió) activa el moviment del nostre protagonista mitjançant la locució del mestre bufó de l’art conceptual.

Mostra de display expositiu.

12. Inexplicable Odeur

(Sinopsi)

Inexplicable Odeur pren el fenomen de desconnexió, cada vegada més evident, entre el món natural i els seus atributs com a metàfora de la pèrdua de la “naturalitat” en les relacions interpersonals, moneda de canvi contemporània.
Inexplicable Odeur en una versió 1.0 del projecte estableix una reflexió sobre la deriva perceptiva en la qual ens trobem al relacionar-nos amb determinats atributs del nostre entorn natural.
A través d’un univers d’olors inventat, l’obra vol sensibilitzar-nos d’una forma crítica com a receptors.
A la fase 2.0 es desenvoluparà una col·lecció de plantes, seleccionades per no tenir olor pròpia, i que modificades a través de nano-tecnologia se’ls “implantarà” l’olor d’un perfum.
Recorrent el camí invers a l’habitual (en aquesta obra l’adreça és d’artificial a natural) es proposa un nou format de perfumeria que s’apropa a la escultura.

Inexplicable Odeur. Imatges documentals de la instal·lació a La Capella. BCN Producció ’10.

Platycerium bifurcatum. Olor a interior de cotxe esportiu de gamma alta.

Zamioculcas zamiifolia. Essència a túnel de metro.

Polyscias elegans. Olor a tòner d’impresora.

Il·lustracions Botàniques de Joaquim Conca.

13. Vernissage

(Sinopsi)

-És proporcional, simètrica, l’admiració de l’art amb la ciència?

-Davant de l’existència d’un gadget tecnològic amb qualitats per impressionar-nos, ¿t’és fàcil entregar-te al diàleg amb els altres subjectes presents a l’espai?

-Creus en la possibilitat d’una cultura tecno-lògica activadora de manifestacions artístiques conceptuals properes a l’absurd?

-Immersos en l’era digital, què consideres per “interfície”?

-Quan una proposta conceptual es materialitza, on poses el teu focus d’atenció, en el magnetisme de la matèria o en el suggeriment del concepte?

-Què n’opines de l’afirmació: l’entorn electrònic es fonamenta en l’univers 2D i 3D, però una idea presenta dimensions infinites?

 

Fotografia documental de la instal·lació Vernissage. Tallers Oberts de Poblenou. Barcelona, juny 2015.

Vernissage documentary video

Vídeo documental de la instal·lació

14. e-cosistema sonor (projecte en procés)

(Sinopsi)

e-cosistema sonor és una instal·lació en base als sons d’alerta de diferents xarxes socials o plataformes de comunicació (Facebook, Twitter, Grindr, Whats’app, Skype, Hangouts) emplaçada en un jardí botànic.

Qualsevol ciutat important té el seu jardí botànic avui dia, i en ell es desplega la naturalesa de la Terra. És una forma fantàstica de viatjar a d’altres continents sense moure’ns del nostre i visitar la flora en majúscules que la ciutat no ens ofereix. I un botànic, en general, és silenciós.

De la mateixa forma que l’ocell imita la sintonia d’un telèfon mòbil, aquesta peça suggereix una nova fauna que poblarà, circumstancialment, la flora globalitzada del jardí. El visitant pot gaudir a més d’un paisatge sonor que li pugui portar a estones al ball, en un entorn en el qual ja poc ens importa la seva pertinència a allò natural o allò propi.

Stereo Mix. Per a una òptima escolta feu-ho amb auriculars o amplificat.

Documentació de la instal·lació octofònica + subwoofer al
Paratext 5. Hangar.org. Barcelona.

"Statement" comença aquí.
 

A l’obra d’art a l’era de la producció cultural se li confereix una responsabilitat clarificadora quan tractem de comprendre el significat del concepte “cultura” i els seus límits.

El meu treball es mou pel relliscós terreny que representa una cultura que majoritàriament és de (i no per a les) masses i en el qual l’obra artística, com en una il·lusió, sembla una imatge d’un espai ric en experimentacions socials i preservat de la uniformitat de comportaments. Però un miratge és un miratge.

La meva obra planteja una realitat amplificada, ja sigui pel dubte que ens infereix o a través de la proposició d’una hipòtesi ad hoc, que tracta de representar un fet paral·lel al qual coneixem o acceptem. D’aquesta forma trasllado a l’espai expositiu inputs de la cultura popular, generalment filtrats a través de l’absurd o de l’aparent sense sentit. Recreant un encontre a priori improbable entre la cultura de l’entreteniment i aquella de caire reflexiu, els meus projectes tracten de provocar preguntes que ens facin repensar precisament el propi significat de la cultura i la posició i funcionalitat de l’art a l’imaginari col·lectiu.

"Contact" comença aquí.
You've reached the end. Thanks for stopping by.

Marc Serra
© 2014

Site designed by Bendita Gloria
and developed by Andreu Llos.
Back to Top