Fan
FAN UNA PEÇA SOBRE LA HIPOTÈTICA REFLEXIÓ ARTÍSTICA
A LA CULTURA ADOLESCENT
Fan és una obra en format video i fotografia que trasllada el fenòmen, que porta el mateix nom, al marc contextual d'una galeria d'art.
Utilitzant la subverssió del protocol habitual de reflexió artística, es conceb una peça que utilitza l’absurd,l’inverossímil,com a matèria prima.
Fan adopta estratègies meta-artístiques, però lluny d’intentar generar un projecte endogàmic, en fa ús precisament per parlar de les connotacions perceptives d’una obra d’art des de la mateixa obra. Convida al discurs reflexiu a qui hi vulgui pensar, es presenta doncs com una obra pop en la concepció, però també en les lectures reflexives que sugereix.
El relat que a Fan es performa esdevé la imaginària reacció davant d’un relat, generant doncs una mena de loop conceptual que redunda en la idea de provocar l’espectador a reflexionar críticament sobre la reflexió artística.
Les espectatives del com es percebrà una obra ¿?, quin serà l’efecte sobre l’espectador ¿? a Fan es “resolen” amb ironia; es mostra un resposta completament emocionada, on l’empatia,la idolatració al que és creat i creador és el denominador comú en el discurs.
Com a element narratiu es presenta un conjunt de 15 adolescents,que en una hipòtesis ad hoc d’experiència reflexiva vers una obra d’art enbogeixen d’admiració. A Fan els personatges que comunment prenen un paper subordinat a l’ídol, a l’star artist, en aquesta peça es converteixen en caràcters protagonistes, tot invertint altre vegada la lògica i trasncurs habitual dels esdeveniments.
El fenòmen Fan em resulta sugerent com a metàfora visual, imatge simbòlica d’alguna forma, del que al cap i a la fi esdevé una peça artística després d’èsser concebuda i materialitzada. L’artista crea i es projecta a si mateix i en menor o major mesura projecta també uns interrogants al respecte de com s’interpretarà aquesta. Una vegada el fet artístic ja camina sense necessitat del qui l’ha parit, pot anar cap a on li plagui, li hem perdut el control.
Marc Serra
Produït a Barcelona, Galeria H2O. Juliol 2009.
Agraïments: Joaquim Ruiz Millet. Galeria H2O.